Univers esquerrà - Coses per a esquerrans i curiositats
Telèfon 96 391 98 97
tonya@universozurdo.com
Recerques

resultats
  • categories de articles:
  • articles:
segueix-nos Follow Me on Instagram Follow Me on Pinterest facebookTwitter
actividades y noticias

Quan se sap si un nen és esquerrà?

17/09/2014

Esquerra és aquella persona que té com a tendència natural utilitzar la part esquerra del seu cos, és a dir, utilitzen per defecte el braç i la cama esquerra tal i com fan els destres amb la cama i el braç dret. Quan els nens són molt petits solen ser ambidextres, s'utilitzen les dues mans i les dues cames per igual, però en un moment donat apareix la preferència d'ús que determina si serà un nen dretà o esquerrà.

Però, quan se sap si un nen és esquerrà ?, generalment cal esperar que compleixi com a mínim els dos anys d'edat, començar a utilitzar la mà esquerra delatant la seva condició d'esquerrà és una cosa que es consolida als quatre anys d'edat , però tot i així en molts casos, nens esquerrans a aquestes edats realitzen diverses activitats amb la mà dreta el que provoca que no tinguem clar si és esquerrà o dretà.

Per saber si un nen serà esquerrà o destre es pot observar amb quina mà agafa les joguines i objectes, però, i com ja hem indicat, el caràcter ambidextre ens pot confondre i encara agafi les joguines amb la mà esquerra o dreta, no sabrem si és esquerrà o no fins que no tingui quatre anys d'edat. Hi tests i proves per conèixer si un nen és dretà o esquerrà, són proves que ens mostraran la lateralitat preferent (dreta o esquerra), encara que insistim que no es defineix completament fins que no s'assoleixen els quatre anys d'edat, de manera que les proves realitzades abans poden donar resultats erronis.

Un dels test que se solen realitzar per determinar la lateralitat és el Test de Harris, hi apareixen una sèrie d'accions i s'ha de seleccionar si el nen ha utilitzat la part esquerra o dreta de la mà, el peu, l'ull i el sentit. En el cas de la mà s'han de respondre deu preguntes, llençar una pilota, treure punta a un llapis, clavar un clau, girar el pom de la porta, raspallar-se les dents, utilitzar unes tisores, mocar-se, pentinar-se, tallar amb un ganivet i escriure.

Per determinar la dominància del peu es responen a altres deu preguntes: donar una puntada a una pilota, cama que s'avança al equilibrar cap endavant, saltar a peu coix uns 10 metres, escriure una lletra amb el peu, pujar un esglaó, conduir un pilota durant 10 metres, elevar una cama sobre una cadira o una taula, girar sobre un peu, mantenir l'equilibri amb un sol peu, i treure una pilota de sota d'una cadira o una taula.

Per determinar la dominància de l'ull es realitzen proves com la de mirar a través d'un telescopi o un microscopi, utilitzar una càmera fotogràfica, etc En les proves d'oïda, es demana al nen que escolti a la paret, al terra o que agafi el telèfon.

Després de realitzar les proves es pot fer una valoració, la seva puntua amb una 'D' si efectua les 10 proves amb la mà i el peu dret, amb una 'I' si és amb mà i peu esquerre. Si es realitza entre 7 i 9 proves amb mà i peu dret es puntua amb una 'd', amb peu i mà esquerra es puntua amb una 'i'. En la valoració d'ulls i oïdes, es puntua amb una 'D' si s'ha utilitzat ull i oïda dret, amb una 'd' si només ha realitzat dues de les tres proves amb la part dreta, 'I' defineix que s'han realitzat les tres proves amb ull i oïda esquerre, 'i' quan només s'han realitzat dos de les tres proves.

En finalitzar es pren nota dels resultats: un destre complet haurà obtingut 'DDDD', un esquerrà complet 'IIII', una lateralitat creuada es reflectirà amb 'DIDI', una lateralitat mal afirmada amb 'DDDD'.

Quan com a pares ens adonem que els nens són esquerrans caldrà que ens informem sobre les necessitats i problemes diaris als quals s'enfronten, recordem que viuen en un món de dretans.

Existeixen més tests per determinar la lateralitat, el Test d'Bergea o el Test Zazzo, però bàsicament les proves a realitzar són similars a les del Test d'Harris. Properament parlarem sobre les hipòtesis de les causes que provoquen que un nen sigui esquerrà, per genètica, per un nivell elevat de testosterona, per algun tipus d'incapacitat, perquè el cervell ha estat afectat pels escàners d'ultrasons, per estrès en el naixement, etc

volver